Entra | Enregistra't

Català »  Poemes »  Imaginari (1823 vegades vista)

Poemes sobre la imaginació, sobre allò que no existeix, sobre mitologia
Escrits en aquesta categoria: 6

1. Ràfegues
Bogeries passades pel sedàs de la imaginació, infantilismes traspuats dels còmics del Tintín, acaronant les ones de la bohèmia, sadollades boques de maulets enterrats, un canelobre albí escampa llur blanca llum. Embadaliments sobtats tot prenent el cafè eixoridor, esfilagarsades a ...
(3 vots)   •Darrera modificació: 05 agost, 2023   •Vegades vist: 2894

2. Desbarrant
Gladiadors de fireta reparteixen gladiols enmig d'una bulliciosa gernació que bull; alquimistes de l'ànima s'esperonen l'ànim, bevent-se els somnis i somniant desperts;   cent minotaures es desperten dins la cova, mentre blocats trapecistes coven desventures; i quan cent verges es llanc...
(4 vots)   •Darrera modificació: 26 juny, 2021   •Vegades vist: 3242

3. Una sirena
Una sirena a l'albada una sirena caducada una sirena platejada una sirena sublevada dibuixeu-la enmig dels rocalls imprimiu-la a tot color batejeu-la amb el nom que més us plagui una sirena impertinent una sirena vident una sirena plaent una sirena efervescent no la molestessiu pas quan udola llur esgu...
(2 vots)   •Darrera modificació: 26 juny, 2021   •Vegades vist: 2694

4. Petiteses
Heus ací els hereus de la terra heus ací els eunucs de Babilònia heus ací els espantalls del cenacle Llunes verdes abocant detritus damunt dels pedestals quina manca de coratge quina visió de futur! La poma més dolça,la poma podrida, un cop la metzina n'és exhaurida rialles mul...
(5 vots)   •Darrera modificació: 26 juny, 2021   •Vegades vist: 2964

5. Aptituds
I es va fer fosc, i es va fer clar, com en un volcà, com en un volcà. I la pedra flonja s'esberlà, en mil bocinets, deixats de la mà. I la processó no s'aturà, ni quan el monstre s'engendrà. Criatures indòmites, eixides del més enllà, aparegueren al teu llind...
(0 vots)   •Darrera modificació: 26 juny, 2021   •Vegades vist: 1184

6. 999
Dins la capsa foradada, esparrecada, la nineta hi serva llur dol. Al bescaire de l'altiplà, un centaure encadenat, fa grinyolar llur suplici. Assegut en un balancí partit, l'home sense rostre, s'emmiralla en un forat negre. Tènues melodies arabesques ajornen el plor, entre vels satinats, pels qui, la riba j...
(0 vots)   •Darrera modificació: 26 juny, 2021   •Vegades vist: 1166