Gladiadors de fireta reparteixen gladiols
enmig d'una bulliciosa gernació que bull;
alquimistes de l'ànima s'esperonen l'ànim,
bevent-se els somnis i somniant desperts;
cent minotaures es desperten dins la cova,
mentre blocats trapecistes coven desventures;
i quan cent verges es llancen al buit,
perduts, vagaregen, vuit monjos sense rumb,
el rumb d'eixa nau que solca l'horitzó en un dia festiu.
L'Alegria dels desnonats és no alegrar-se,
la impudícia dels sàtirs és no ser impúdic,
la banalitat dels mentiders és dir la veritat;
la quimera dels navegants és restar ancorat,
la salvaguàrdia dels àngels és perdre les ales,
la lascívia dels lascius és confessar-ho.
Tothom deixa petja i ningú deixa rastre,
tothom s'amoïna i ningú es preocupa,
tothom s'esvera i ningú es belluga.
La foto ha sortit moguda, ningú es mou a la foto.
Dibuix de l'artista vigatana Marta Puigvendrelló
Comentari 1.
Enviat per Marta Puigvendrelló Muntal (01-03-2013)
Gran poema, diferent de tots els esquemes fins ara vistos, en poesia; de gran modernitat, no em deixa indiferent, especialment en els últims fragments, exe: on diu .- ( la foto està novida ningú es mou a la foto, tots deixen empremta ningú deixa rastre ). Genial. Enhorabona.