I es va fer fosc, i es va fer clar, com en un volcà, com en un volcà.
I la pedra flonja s'esberlà, en mil bocinets, deixats de la mà.
I la processó no s'aturà, ni quan el monstre s'engendrà.
Criatures indòmites, eixides del més enllà, aparegueren al teu llindar.
I el seny i la rauxa, es donaren la mà, en un casament secret, dalt de l'altiplà.
I la blanca lluna s'embolcallà, en un somni etern, de plàstic i celofà.
El pallasso amagat, a l'armari, entaforat, hi restà tapat, per cendra i quitrà.