Quan una persona estimada se'n va, tota tu ets
sentiment, fluix de la teva pell una sensació no
esperada, doncs la mort, que sempre ens acompanya, ha
deixat una olor diferent. Sentiments, pensaments,
enyorança, melangia, quantes paraules podria escriure
per definir aquest estat. Una sensació de buidor en el
meu cor ha deixat, cor petit però ple de records, de
gràcies, d`il·lusions que s´han evaporat, ja que amb tu
han marxat...
Sort en tinc, dels teus records, que aquests perduran
cada vegada més forts.
(Aquest poema al vaig escriure a la memoria del meu pare, mort el 31 d'octubre del 2002.)
Mariona Camarillas Teixidó
Octubre del 2004