El somriure

La carn és feble, el somni neix mort, la donzella no s'albira,

i la putrefacció sura arreu.

L'Ase brama, el cor s'ofega, el cargol pinta d'argent l'albada;

cap eixida vers l'infinit, cap entrada vers lo finit,

només espurnes de dol, sense consol, tan sols un udol dalt del pujol.

La pistola fumeja, el crit esblaïmat d'una mestressa aterrida;

fruir amb el trasbals d'altri, gaudir amb quimeres inabastables, fruir,

gaudir dels plaers prohibits, saturar la boca de desig.

Un canari dins de la gàbia diu prou!!!!

L'Arlequí s'emmiralla davant d'un aparador i es transforma en un Adonis.

Veleïtats cromàtiques vora la riba del riu en una nit d'estiu.