Jo aixeco els morts, i els faig parlar i somriure i plorar,
en la fina llum de l'albada, resplendents figures s'alcen i caminen,
jo aixeco els morts, i els faig dir el que jo vull, i els faig fer l'amor amb qui jo vull,
tornen a la vida per la gràcia de la foscor eterna, tornen a la vida per plaer diabòlic,
i tant s'hi val com eren en la vida perduda....rics o pobres, bells o lletjos.........
ara tots, sense distinció de cap mena, obeeixen les directrius del senyor de les mosques,
jo aixeco els morts, i els faig barallar, estimar o odiar-se a discreció,
sota una pluja lilosa ballen agafats de la mà, la més tètrica de les danses,
morts en vida, vius morts.......jo aixeco els morts ..... i m'hi sadollo luxuriosament.