Bandera negra

Mots alats cavalquen formidables per les verdes praderies del desamor,
zona infestada de taurons ...... dau al set, cubilet daurat, el gran casino roman perpetu,
gira, gira i gira la ruleta, i la fortuna veus passar, passar i passar.
Giragonces modestes d'un saltimbanqui a les vuit del matí.
Trist, abatut i vençut, l'exèrcit napoleònic fa via cap a casa, el somni és finit.
L'Escorxador resta aturat, peró també ho està el conhort.
Aus negres volen baixes arran dels erms, bandera negra clavada al bell mig dels núvols.

Sembla que vol ploure, agafa el paraigües foradat i surt a fer un tomb.
La tardor s'arrossega pels camps llaurats de nines trencades, bandera negra clavada al bell mig del pou.
Sargantanes de fum argentat, gentussa bipolar, camaleons crucificats, l'or del trovador resta enrunat.
Dessota les grises llambordes brollen espontanis gira-sols resplendents .... malfia-te'n .... hi ha gat amagat.
El devessall de la banyera traspua odi, ferro, bombons i calitja.
Balancins endormiscats s'han deixat enrera la petja.
Cambres ocultes, copsades per rodamons lliscant per les glaceres.
Hereus destronats udolant per marges i cingleres.

Fish dishes walking on the shore, amid a bright candles row, under a green moon ....... black flag, black flag, black flag.
Meanwhile fisherman's funeral goes ahead, under a yellow moon ......along the riverbed, full of scattered black roses, black roses, black .....

Pètals multicolors dinyant-la continuament.
Plugim relaxant truca a la porta.
Badaven les porteres i l'aire s'escapolia per on volia.
Clauers, icones i pa amb vi-i-sucre .... dolços capvespres amb la fera per companyia.
Lletjors en sèrie, belleses unidireccionals, cossos superbs banyats en piscines elèctriques, no t'espantis ....... "ELL" ja és ací.

Vaixells de glaç indòmits sense tripulants solquen la incandescent praderia,
camps magnètics descarreguen tempestes de plasma i carcassa, issen la negra bandera
i el mussol dalt de la branca els xiuxiueja : " Caceu, caceu !!! ara que podeu !!!! "
Es sacsejaven tan ferotgement, l'estat de follia vorejaven.
Els cirerers tot brandant llurs afuats braços li criden a la bruixa : "Posa'ns-hi més glaçons, si et plau!"
L'Hora que no toca es fa present, l'embriac se l'esguarda abans no es faci fonedissa,
el rellotge de paret marca les set de la vesprada, bona hora,
bona hora, bona hora, bona hora, bona .......................
El crepuscle es fon en un magma agnòstic. El compte enrera és finit.

Un home i una dona caminen per voreres contràries ......... llàstima! si s'haguessin pogut conèixer .... focs artificials en desembre!
Ei! Els has vist? són ells! ........... són els que obren el camí.

 

Enviat el 12 de setembre del 2011