Contra natura

Contra natura, una flor fa estiu, un gat no es menja el canari ni la nena tímida es mossega les ungles.

Contra natura el vaixell foradat no s'enfonsa, la pixera esquitxa els núvols i la música no sona.

Contra natura els bancs no t'estafen, l'empresa no t'explota i el lladre no et roba.

Contra natura la stripper es vesteix i el taxi et duu enlloc, mentre la soprano no s'esgargamella.

Contra natura la poma no cau a terra, el vent no t'esbulla els cabells i Llàtzer no ressuscita.

Contra natura l'absenta no t'emborratxa, la dona no t'escridassa i dorms com un angelet.

Contra natura la televisió no t'estupiditza, la policia no et deté ni els ultres no et peguen.

Contra natura l'enemic et fa petons, el veí et regala cigars i la pluja no cau.

Contra natura aquest poema no s'acaba, però, justament, contra natura, s'acaba.