Flors estranyes

Trucaren a la porta i ningú aparegué,

al llindar, unes estranyes flors deixaren,

perfumades amb brises i colors d'orient,

en un gerro argentat les vaig ficar,

i a somniar en dones guerreres me'n vaig anar,

Diana caçadora cavalcava la primera,

i el cel damunt seu, era d'un roig intens,

una fletxa daurada em llançà,

clavant-me-la ben endins del pit,

la sang brollà a l'instant,

de tan real que era, s'escampà pel llit,

i tenyí els blancs llençols d'un vermell ferotge,

ferit de mort, em vaig arrossegar fins on el platejat gerro havia deixat,

buit restava, i al terra, les flors esmicolades

formaven una frase : "l'amor et matarà"