Tòtem

En un camp d'ivori flagelat pel sol, els colors es desintegren vers la buidor,

en la recta línia de l'horitzó marí, el màstil llargarut sucumbeix vers el fons,

en el camí escanyolit i obac del desempar, feres ocultes xisclen llur tristor en la foscor,

en una minúscula i despullada estança, un homenet consirós es palpa els mugrons,

i no hi ha petjades per seguir en deserts ignots, ni cap timoner guiant el buc fantasmal,

cap dona de la vida obrirà la porta a unes butxaques foradades,

i cap serp de cascabell t'estalviarà la mossegada,

el quitrà de la carretera, la pols del viarany i l'estel adormit et xuclaran les entranyes,

però l'alè de combat encara no t'ha abandonat, i a les palpentes eixiràs del laberint,

en una verda i ondulada praderia els esperits cavalquen lliures vers l'infinit.