El senyor ningú

Res a dir, el senyor ningú es passeja pel vorell de l'eternitat,

res a fer, el senyor ningú omple mots encreuats penjat d'una lluna minvant,

res a veure, el senyor ningú duu màscara, antifaç, pedaç de pirata a l'ull dret i s'aguanta la respiració,

res per assolir, per tant tot el ventall de panoràmiques extravagants s'obren davant seu,

res a tenir, o sigui, ho té tot, tot allò que pertany al món subterrani del surrealisme,

res a gaudir, el senyor ningú en té prou amb fregar amb la punta dels dits el foc insadollable de l'èxtasi metafísic,

res a sentir, oïda sorda a la petulància acompanyada de tones d'estultícia que l'envolta arreu,

res a mesurar, al senyor ningú no se li traba la llengua i l'efecte és devastador, enderroca murs gruixuts d'hipocresia amb un grapat de mots,

res a explicar, el senyor ningú s'enlaira en un globus tricolor mentre bufa bombolles de sabó,

res a perdonar, ni amics ni enemics, només la gran teranyina social que el vol enxampar, normes i conductes per ficar-lo dins una capsa de llumins,

res no el deturarà, el senyor ningú té una missió sagrada, esdevenir feliç.