Convivència entre un castellà i un valencià

Fa temps que hi treballe a Sueca amb un castellà natural de Zamora capital. Després d'anys de viure a València ciutat, encara es pensa que ell, com a digne i sobri castellà-lleonés, ens pot donar lliçons a tots nosaltres, els valencians, perquè som uns desastres i no tenim ni idea de res. El pitjor és que, si li plantes cara i no et mostres d'acord amb les seues sentències i consells pontificals, et fa la creu per sempre més i s'hi bolca en cor i fetge en atacar-te, enfonsar-te, arraconar-te i marginar-te socialment, manipulant el teu i el seu discurs, mentre s'aprofita d'altres companys de feina per assolir-hi els seus objectius.

Aparenta ser un sant però, per darrera, fa un ús abusiu i extensiu d'un grapat de males arts. És un dels tios més tòxics i verinosos que m'hi he topat mai.... ¡I això que ell viatja per mig món i diu que és dels més oberts i dialogants de la seua terra, de Castella! ¡No vull ni saber com serà la resta!!

En resum, aquest senyor és la prova vivent que els nacionalismes no es curen viatjant, i que el contacte entre individus i cultures diverses no sempre hi desemboca en l'afecte i convivència mútua, de bon grat. Ho sent molt, però m'ho ha demostrat ell mateix personalment, i amb escreix!

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 30-3-2016.
Joanjo Aguar Matoses.
Últims retocs:  2016-03-30.  19.11 h.