Post dia de la dona

POST DIA DE LA DONA

Enguany vaig decidir esperar al fet que passara el Dia de la Dona treballadora, per a des de la talaia que suposa el temps, observar que és el que s'atisba en l'horitzó. I la veritat és que, enfront d'homes i dones conscients, preocupats per la situació, disposats a canviar el canviable, combatius en definitiva, encara es donen una sèrie de circumstàncies i actuacions, que ens fan pensar en una volta arrere, que ens fan veure una societat cutre, grisa, adormida per no se sap que cants de sirena . Comentaré un parell d'aquests aspectes que més aviat semblen d'èpoques, tristament patides per molts i moltes, però feliçment ja passades.

A Bigastro, municipi d'Alacant governat per PP, l'ajuntament, junt amb una suposada Associació de Dones Progressistes, programa una missa per a celebrar el dia de la dona, i la lectura durant la pròpia missa, d'un manifest en el qual es diuen perles del tipus:
“Ser dona és ser princesa als 15, bella als 25, passional als 35, inoblidable als 45, dama als 60, especial als 75 i bella tota la vida”
“Ser dona és plorar callada els dolors de la vida”
“I no oblides açò: la dona va eixir de la costella d'Adán”

A Tavernes de la Valldigna, municipi de València governat per Compromís, una trobada amb l'Associació de Mestresses de casa Tyrius, consistent en la recollida d'un diploma recordatori de la trobada, veure un vídeo sobre la comarca, una missa en l'església parroquial i un menjar, açò sí, tot, segons el govern progressista de Tavernes, per a “destacar el paper de la dona en el desenvolupament de la societat, i a més (i de pas, diria jo) reivindicar la igualtat de drets en tots els àmbits”.

Dues associacions respectables, amb els seus objectius i els seus programes lliurement decidits. Dos ajuntaments democràtics, en aparença dispars, un del PP i un altre de Compromís. Però dos tristos exemples d'un camí equivocat per a lluitar per la igualtat de drets i per a combatre la xacra del masclisme tan present encara en la societat.

Però, què pot esperar-se d'una celebració cívica i laica del dia de la dona que comença o acaba, com tots els actes casposos tradicionals, amb una missa? Caldria recordar que l'església ha sigut al llarg de tota la seua existència una de les institucions que més ha contribuït a la situació actual de la dona, perseguint-la per la Inquisició com a bruixota (no hi havia bruixots), mantenint-la en el seu paper de mare exemplar i esposa submisa, donant-li únicament papers subalterns (monja, catequista, netejadora “gratis” d'esglésies, criada de bisbes i papes…), prohibint els anticonceptius, taxant de pecat la decisió d'interrompre l'embaràs. O podem recordar la doctrina oficial amb algunes frases “sagrades”:
"La mujer cuando conciba y dé luz a un varón, será inmunda 7 días.... Y si diera luz a una niña, será inmunda dos semanas...".  (Levítico 12: 1, 2 & 5)
"No codiciarás los bienes de tu prójimo: su mujer, su esclavo, su buey…".  (Ex 20, 17; Deuteronomio 5, 21).
"El nacimiento de una hija, es una pérdida".  (Eclesiastés 22:3)
"Vosotras las mujeres sois la puerta del diablo....". ( San Agustín)
"Yo no veo la utilidad que puede tener la mujer para el hombre, con excepción de la función de parir a los hijos".  (Santo tomas de Aquino)
"Las niñas empiezan a caminar y hablar antes que los niños porque la maleza crece siempre más rápido que las buenas semillas". (Lutero, teólogo alemán)

Cap activitat programada per a fer visible que la dona sempre va estar a l'ombra de l'home, que pose de manifest que la dona sempre va necessitar de la protecció de l'home per a sobreviure, que critique el que les labors de la dona sempre es van considerar improductives. Cap escrit o parlament que combata la idea paternalista que considera a les dones desvalgudes, o que intente contrarestar les idees que l'església té sobre la dona. Cap record de la matança de dones que es va produir el 25 de març de 1911 a Nova York per reivindicar una jornada de 10 hores i mateix salari que els homes.

Les associacions privades poden celebrar el que tinguen a bé decidir, però trist paper el de les institucions públiques, fins i tot de diferent espectre polític, sempre amb els ulls posats en no perdre ni un vot, encara que para açò hagen de fer el ridícul, procurant no incomodar al client-votant, donant-li el que demane, siga el que siga, encara que siga a costa d'oblidar-se del principal: Veure la millor i més efectiva manera per a eradicar la desigualtat flagrant que existeix entre dones i homes. Que un dia com aquest, se celebre dient que la dona ha de ser princesa, bella, passional, o se celebre anant a l'església a donar gràcies per haver eixit de la costella d'Adán, és senyal de l'endarreriment que portem en el reconeixement de la igualtat entre home i dones. I que desesperança, comprovar que ningú en aquestes associacions, o en aquests ajuntaments, tinga dos dits de front per a adonar-se que celebrar el Dia de la Dona amb actes com aquests, no serveixen per a sensibilitzar i fer visibles els problemes de la dona. I ara a treballar per a veure, si amb una mica de sort, ajuntaments i associacions, aconsegueixen un altre gran avanç en la lluita de la dona: Que la missa de l'any pròxim la celebre un bisbe.

Març 2016
Marc Cabanilles
Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat