EL “CRETINO” DE RIBÓ
Pel simple fet de permetre i participar en una cavalcada laica amb Tres Magues (Llibertat, Igualtat. Fraternitat), sobre l'alcalde de València, Joan Ribó, han recaigut tot un seguit de improperis (cretino, mamarracho, payaso), impropis del debat que se suposa ha de donar-se en una societat democràtica en ple segle XXI.
I perquè eixos insults tan fora de lloc simplement per permetre i participar (que no organitzar) en una cavalcada laica amb Tres Magues?
La cavalcada ha sigut organitzada per la Societat Coral El Micalet, una institució cultural seriosa i respectada en els àmbits socials i polítics seriosos i respectables. L'excusa ha sigut reviure la festa que en 1937, en plena guerra civil, se'ls va fer als xiquets exiliats de tot l'imperi castellà que es trobaven refugiats a València.
S'acusa a l'alcalde d'intentar imposar un revers laic de les festes i costums cristians. Dit açò, no puc deixar de pensar, si no porten segles els cristians intentant imposar les seues festes i costums a mitja humanitat. Podríem preguntar als indis americans sobre imposicions, però clar, ja quasi no queden perquè els van exterminar amb el permís i autorització dels cristians.
Apunten els crítics de la iniciativa, que els qui així actuen, volen acabar amb l'església catòlica, quan la realitat és que des de sempre, l'església ha fet i fa el que li dóna la real gana. S'apropia del patrimoni de tots amb les seues immatriculacions per la cara, domina durant segles l'ensenyament, adoctrina en les escoles a càrrec de l'estat, disposa d'espais en la TV estatal per a les seues misses, organitza manifestacions contra governs i les seues mesures civils, desprestigia el lliure pensament com va fer fa poc el bisbe de Còrdova dient que la fecundació in vitro és un aquelarre (el dia que puguen tornaran a cremar per bruixes a les dones que usen aquesta tècnica).
S'arriba a dir que els qui no creiem (a seques), hauríem de renunciar a celebrar les festes religioses. I jo estic d'acord, però amb dues condicions. La primera és que les festes religioses (diumenge de Resurrecció, Santiago Apòstol, la verge del 15 d'Agost, la puríssima concepció, el nadal del 25, els reis del 6 de gener, etc…) deixen de tenir caràcter nacional i oficial, passant a ser dies laborables i que els creients es demanen eixos dies de vacances per a fer les seues celebracions. La segona condició és que ens posem a treballar a aconseguir un consens sobre quins dies podem celebrar tots (independentment de les creences) i posar-los com a festius oficials (dia del treball, de la llibertat, de la democràcia, dels drets humans, dia del planeta, dia de la infància, dia de l'a música …).
Aplicant la teoria que no hem de celebrar allò en el que no creiem, jo apuntaria que els qui no vulguen l'avortament que no avorten, però que deixen als altres decidir. Els qui no vulguen llegir uns textos o veure unes pel·lícules, que no els censuren, simplement que no els lligen o que no vagen a veure la pel·lícula, Si no volen menjar carn els divendres, que no mengen, però que no ens obliguen a la resta a no menjar-la. I així amb infinitat de situacions. (Segur molta gent recorda que la guàrdia civil denunciava als qui anaven a treballar en festiu religiós, o que en setmana santa, es tapaven amb teles morades les màquines de música).
Als qui no creiem, se'ns acusa de no tenir la suficient valentia per a dir-los als nostres fills que no es poden vestir de marinerets per a prendre la primera comunió com la resta dels seus companys de col·legi. I ací ja em pose dels nervis, no ja pel que diu (que és fals), sinó perquè m'adone del nul nivell intel·lectual i el poc rigor a l’hora de fer acusacions.
Quina capacitat de decisió pot tenir unes persones amb sis, set o vuit anys per a decidir en aquests temes, i més quan ja es preocupa l'església d'inculcar-los doctrina quasi des que naixen?.
Si uns pares creients, espenten/dirigeixen/preparen als seus fills/as a prendre la primera comunió, és el correcte, són pares responsables i bons ciutadans. Però si uns pares no creients espenten/dirigeixen/preparen als seus fills/as cap a altres celebracions, estan equivocats, són uns irresponsables i sembla també que també cretinos. Açò és fanatisme del més pur, que només veu les coses en una direcció. Hi ha algun dubte, que si s'instaurara un dia universal de la infància, i als xiquets i xiquetes se'ls permetera disfressar-se, se'ls muntara una bona festa amb regals, no els encantaria celebrar aqueix dia sense necessitat de combregar amb res?. Quants xiquets i xiquetes volgueren prendre la seua sagrada primera comunió si no se'ls permetera disfressar-se, no hi haguera festa, no hagueren regals i no se'ls haguera llavat el cervell prèviament amb la catequesis?.
Per si no fos poc allò de cretino aplicat a l'alcalde, també aplica aquest adjectiu a tots aquells que feliciten a les seues amistats amb un “bon solstici d'hivern”, apuntant que ací el que se celebra és el naixement de cristo, i que fora d'açò no hi ha res que celebrar. Açò demostra que a part d'insultar, s’està poc documentat en el tema. Precisament van ser els cristians els qui van posar el naixement de cristo el 25 de desembre, apropiant-se (i prohibint on van poder) les celebracions paganes que ja es feien des de temps dels romans perquè els dies ja començaven a ser més llargs que les nits.
Sembla desconèixer els crítics d'aquesta iniciativa, que els propis teòlegs de l'església estan d'acord que “Els Reis Mags” no tenen cap contingut espiritual, sinó que es tracta d'actes folklòrics que en gran part tenen el seu fonament en tradicions d'origen pagà o si més no apòcrifes. Per poc que s'investigue sobre el tema, ni Melchor, ni Gaspar ni Baltasar apareixen en cap dels quatre evangelis. De fet, a eixos “mags” d'Orient, només se'ls nomena en el de Mateo, però no es diu que siguen reis, ni que siguen tres, ni tan sols els seus noms.
Per a rematar el despropòsit, s'ha tatxat de “tipes grosses i lletges disfressades de pastís de merenga” a les tres dones que van encarnar a la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, amb la qual cosa no solament demostra poca sensibilitat cap a eixos principis de convivència universals, sinó que s'atisba un odi res dissimulat cap a la dona, doncs mai he sentit parlar de “tipus grossos i lletjos disfressats de reis” (potser fins i tot corruptes).
I per a acabar, m'assalta un dubte i per açò formule a l'aire una última pregunta, perquè una dona no pot fer de “rei mag” barbut, però resulta que un home blanc sí pot fer de rei negre?. Des de xicotet, camine amb aquest tema irresolt, qüestió que a ningú sembla preocupar-li molt.
És el que té pensar i actuar en conseqüència, que ens convertim en cretinos a ulls dels qui prefereixen creure's els dogmes amb els ulls oberts i el cervell tancat.
gener 2016
Marc Cabanilles