Contra els terrorismes

CONTRA ELS TERRORISMES

Per haver denunciat el terrorisme castellà, de vegades, he sigut acusat de defensar el terrorisme basc, i això, que conste, és una superba falsedat. Vull que hi quede ben clara i meridiana la següent cosa:

Jo condemne el terrorisme basc d'ETA, el terrorisme castellà dels violents i neonazis anticatalans, el terrorisme català de Terra Lliure, el terrorisme esquerrà dels GRAPO, el terrorisme castellà dels GAL, el terrorisme irlandés de l'IRA, el terrorisme castellà del 'Batallón Vasco', el terrorisme palestí de Hamàs, el terrorisme israelià institucional, el terrorisme islamista d'Al-Qaida, el terrorisme individual anarquista, el terrorisme castellà de la dictadura franquista, el terrorisme italià feixista, el terrorisme alemany nacionalsocialista i el terrorisme soviètic comunista, entre d'altres. Per extensió, i no és gens arbitrari, també condemne a tots els fabricants i comerciants d'armes, ja siguen castellans, francesos, estatunidencs, russos, àrabs, islamistes, antiislamistes, catòlics, protestants, ortodoxos, jueus, budistes, europeus, americans, africans, asiàtics o d'Oceania.

Que jo proteste contra un terrorisme, de manera puntual, no vol dir que hi done suport als altres, contràriament al que esdevé amb alguns ciutadans castellans que, sense saber-ho, són nacionalistes centralistes i s'enerven cada cop que manifeste sense complexos el meu nacionalisme perifèric, com a catalanista valencià, expressant una opinió en la meua estimada i maltractada llengua, el català de València. La hipocresia, igual que la ignorància i la incultura, no té límits, i encara té més poca vergonya. Malauradament, no sempre es cura viatjant pel món i coneixent altres països, per molt que ens venguen aquesta idea.

Moltes vegades -massa, la veritat, i esdevé cada cop més preocupant- m'he trobat que aquells castellans que ataquen tan visceralment el terrorisme independentista resulta que tanquen els ulls o fan la vista grossa davant d'un terrorisme neonazi de caire castellanista. Pitjor encara, els mateixos que exigeixen a ETA la rendició incondicional i definitiva, que passa per una derrota abassegadora i humiliant, invoquen alhora, i en veu alta, la intervenció armada de l'exèrcit castellà contra uns ciutadans catalans completament cívics, pacífics i desarmats, els quals l'únic que reclamen, per coherència i dignitat, és poder expressar-se i votar en referèndum sobre la seua independència nacional.

Si això no és terrorisme castellanista, terrorisme d'Estat injectat a dins l'imaginari col·lectiu per acovardir i sotmetre el poble català, ja em direu vosaltres què és.... El que jo apuntava: hipocresia al màxim exponent.

Sueca, País Valencià, Marènia. Diumenge, 20 de juliol del 2014.
Joanjo Aguar Matoses.