¿La nostra veu a una ràdio i televisió privada en valencià?
'La Veu del País Valencià' està despuntant com un dels diaris digitals valencians amb més espenta, empremta i arrelament social de l'actualitat. Almenys, segons jo veig, cada cop arriba a més lectors. Gent de Sueca que abans ni sabia que existia 'La Veu' m'ha dit aquest cap de setmana que havia llegit el meu darrer article d'opinió (http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/5865/soc-un-valencia-catalanista-independentista-de-sueca-per-joanjo-de-marenia) a aquest mitjà, i això està fenomenal.
Espere que 'La Veu' continue durant anys eixamplant el seu públic i despertant la nostra base social. Ja que el Partit Popular valencià -autoritzat i teledirigit com sempre des de Madrid- ens ha furtat TV3, Catalunya Ràdio, Canal 9 i Ràdio 9, que siga 'La Veu' qui ens mantinga informats per escrit, almenys a través d'Internet. Estimada 'Veu del País Valencià', us ho demane de tot cor, seguiu sent la nostra taula de salvació mediàtica, almenys mentre continuem solcant el desert....
Si, a més a més, arribat el cas, trobeu l'ocasió de muntar una ràdio i una televisió privada autonòmica valenciana, valencianista -¡mai anticatalanista!- i en valencià (o català, que és el mateix), aquest nou avanç en el ressorgiment del poble valencià esdevindrà una fita espectacular. Parle d'una emissora privada, no pública. Una emissora privada íntegrament en valencià. Una emissora privada a banda, i en paral·lel, a aquella tan anhelada com demorada ràdio i televisió pública valenciana (absolutament necessària, per cert) que engegarà -¡Déu sap quan!- la nova Generalitat Valenciana governada pel PSOE i la coalició Compromís. Crec que un canal de ràdio i televisió privat, valencià, valencianista i en valencià ha esdevingut a hores d'ara tan necessari -¡o més!- com puga ser-ho el nostre mitjà públic que ningú no sap quan arribarà.
Aquest canal privat en valencià no dependria de les variacions, capricis o interessos econòmics i polítics del govern de torn, com passa i com passarà sempre a tota ràdio i televisió pública, ja siga valenciana, catalana, basca, gallega, andalusa o castellana.
Ja poden oficiar-nos missa els governants: "Que si es tracta d'un canal públic, obert, plural, equidistant i al servei de tots els ciutadans, que si...., que......." ¡Mentida! Els mitjans audiovisuals públics sempre acaben doblegant-se al dictat dels polítics governants i servint als seues interessos, sobretot quan aquests polítics acaparen un poder absolut tan brutal com aquest que ostenta ara la majoria absolutista del Partit Popular.
Només cal veure com gestionaren tant el PP com el PSOE el difunt Canal 9, o RTVV (Radiotelevisió Valenciana), i com es degraden i manipulen dia a dia, des del Partit Popular, els continguts audiovisuals de l'actual RTVE, una ràdio i una televisió públiques que, per cert, paguem entre tots i de la qual els valencians, els illencs i els catalanoparlants en general hi som sistemàticament bandejats.
Haig de confessar-ho, sóc masoquista i escolte cada matí i cada vesprada RNE, fundada -igual que 'La Legión'- pel general feixista Millán-Astray allà en 1937. Malauradament, els seus informatius i tertúlies em donen cada cop més agonia i no sé quant hi podré resistir. L'aclaparador aparell mediàtic estatal, bombardejant dia i nit els oïts dels ciutadans amb missatges anticatalanistes i antiindependentistes, esdevé insuportable i ja fa una pudor bestial. Tota aquesta maquinària, engegada només per esclafar, anorrear i piconar -fins convertir-la en pols fina- la veu de milions de catalans i catalanistes d'arreu de l'Estat, proclius a la Independència de Catalunya. [Això em fa feredat.]
Sé que una ràdio i una televisió privada són mitjans molt cars, però, per favor, us demane, us pregue, us implore..... als de 'La Veu del País Valencià', que us marqueu aquest objectiu al vostre horitzó i, si arriba el dia que hi trobeu un finançament suficient i una oportunitat tècnica i administrativa favorable, atreviu-vos a donar el salt al món audiovisual. La majoria del poble valencià, de la nació valenciana, del que antigament era el Regne de València i -parlant clar i ras- del que ara és i se sent País Valencià, estic segur que us ho agrairà.
Teniu tot el meu suport des de Sueca, País Valencià, Marènia.
Diumenge, 20 de setembre del 2015.
Joanjo Aguar Matoses