Transversalitats

Clar de lluna,
udol de llop,
cotxet abandonat
en un clar de bosc;
xiscle esmorteït,
però clar,
la recerca continua,
és clar.

Rialla afeblida
d'un borinot damunt d'una pila de sucre,
rialla malsana
d'un marí en aigües tèrboles;
a la butxaca de l'americana
una múrria rialla s'hi ha entaforat,
rialla llòbrega
d'oficinista rat-penat;
l'estranya rialla
de l'home amagat.

Parasols aïllats
en una platja sense sorra,
parallamps rovellats
en cases sense sostre,
parafangs oblidats
en un racó de món,
paramilitars angoixats
per un malson de pau.

L'aire de la cambra mortuòria
fa pudor a resclosit,
un bri d'aire s'ha esmunyit
per dessota el llit;
a ple aire l'han pistolejat,
enrogida l'herba pel dessagnat,
un mal aire t'ha enfollit,
vés a xuclar-li el pit.

Un cel devastat
l'artista no ha pintat,
un cel de penombres
s'atansa uniformat,
un cel ploraner
es lleva matiner,
un cel de goig
esclata radiant
damunt del boig;
un cel negre es baralla amb un de roig,
un cel blau es fusiona amb un de blanc,
tots els cels s'han junyit
en un mateix desig,
que una tormenta passional
els sacsegi fins al final.

 

Enviat el 2 de novembre del 2011