Coses diverses

Català

MISCEL·LÀNIA (Coses diverses)

De Juanjo Aguar Matoses.

Mirant cap a dalt.

- Ja no existeix la Lluna.

- Sí que existeix, està darrere del mur. Només has de travessar-lo.

- Ho faré.

Sueca, a 18 de febrer de 1997.

Feia un dia fred i humit. El cel estava ennuvolat, gris argentat. Aleshores, ell es va endinsar en el bosc.

Sueca, a 8 de desembre de 1996.

Soc un arbre fuetejat pel poderós vendaval de moltes convencions socials. No sé quant podré resistir fins que em doblen, o fins que em trenquen.

Si m’arriben a doblar, potser més avant m’alce de nou.

Si em trenquen, potser el soroll de l’esclafit de la meua fusta desperte a altres arbres, i aleshores s’aixequen i continuen la lluita.

Sueca, a 10 de juny de 1997.

Quan ell està, per a ella tu eres una foguera i ell és el Sol, immens i enlluernador. Però, quan ell no està, per a ella tu eres la Lluna, i nosaltres els estels.

Sueca, a 16 de maig de 1997.

Per al comiat de Neus, quan se n’anà a Amèrica.

El cel i jo som un.

Els dos hem plorat aquesta nit

perquè tu te n’anaves.

Sueca, a 1 de juliol de 1993.

- Per favor, ¿vols guardar-me una còpia dels meus escrits?

- ¡Uf! No sé si atrevir-me. Els teus escrits són dinamita. No, millor dit, són nitroglixerina, així de delicats, perillosos i devastadors.

Sueca, a 5 de juliol de 1997.

OPORTUNITATS.

- UNA PERSONA: Jo, quan em trobe amb una oportunitat, intente aprofitar-la.

- ALTRA PERSONA: Doncs jo no espere a trobar-me-la, jo la busque.

- UNA ALTRA PERSONA: Jo, ni la busque, ni espere a trobar-me-la, jo me la fabrique.

Sueca, a 26 de gener de 1997.

- ¿Per què escrius?

- Perquè em dona la gana. (Perquè ho necessite).

Sueca, a 20 de març de 1997.

Les meues passions:

Les dones, els paratges (els llocs) i les sensacions que produeixen, la ment (i el seu estudi), l’art, la mar.

Sueca, a 24 de març de 1997.

- ¿Què sents quan penses en Moisés?

- Vertigen (front a l’abisme que ens separa, la mort).

Sueca, a 13 d’agost de 1997.

Grand Alliance. DVB.

Accés condicional. Guerres.

Plataformes.

Gandia, a 24 d’abril de 1997.

- Jei, he vist a Ana.

- ¿A quina Ana? ¿Oltra? ¿Cos? ¿Blau? ¿Pi? ¿Gan?

Sueca, a 12 de gener de 1997.

- ¿Has entrat dins d’eixa casa?

- Sí.

- ¿I què tal està?

- Està molt bé, però preferiria haver entrat dins de la xica que viu en ella. Encara estaria millor.

Sueca, a 17 de maig de 1997.

- Eres molt bonica.

- Deixa d’adular-me.

- No ho faig per a adular-te. Ho dic perquè em dona la gana. Si vols, deixaré de dir-ho. Però, de totes formes, continuaré pensant-ho.

Sueca, a 31 de maig de 1997.

- XICA: ¡Hola!

- XIC: Hola. Dos besos... , perquè això és el màxim que es pot fer amb tu, ja que passes de balls, de rotllos i de polvos.

- XICA: Sí, així és.

Sueca, a 28 de setembre de 1997.

La meua mà, la meua amant.

Sueca. 1996.

Sueca, paradís infernal.

Ací a Sueca hi ha moltes xiques i dones que estan molt bones i són molt guapes. Però no es pot lligar amb elles.

Sembla que per esta zona s’haja proferit el malefici de “HO VEURÀS, PERÒ NO HO TASTARÀS”.

Açò és un paradís per a la vista i un infern per als instints sexuals.

Es té molta fam, et passegen menjars exquisits per davant dels nassos, i no t’està permés tocar-los, així que, de tastar-los, ni somiar-ho. Exasperant.

Sueca, a 19 d’agost de 1997.

Amant mitjançant mirades.

Sueca, a 11 de maig de 1997.

Mirada absorbent.

Quan et mira, pareix com si t’absorbira, com si aspirara l’essència d’allò que està mirant, com si succionara i engolira les imatges per a alimentar-se d’elles.

Sueca, a 20 de maig de 1997.

Mirada dura.

De sobte, l’expressió dels seus ulls adquirí una duresa excepcional. Els dirigí cap a ell, i el va travessar amb la mirada.

Era una mirada...

No m’agradaria a mi haver sigut travessat per la seua mirada d’eixa forma.

Sueca, a 21 de maig de 1997.

Quan estic ballant en “El Sol” (un pub),

quan tinc els ulls oberts, veig a Taima,

encara que ella no estiga allí, i,

quan tanque els ulls, veig a Alba,

encara que ella tampoc estiga allí.

Sueca, a 20 d’octubre de 1996.

“Sí, no, próximamente, Canela ”.

Les Palmeres (Sueca), a 14 d’agost de 1996.

La vida es debat entre la monotonia i el canvi.

Sueca, a 15 de gener de 1995.

Sueca i la cultura de la mort.

Enterraments, rosaris, funerals, esqueles, vestits de dol, misses de difunts, més misses de difunts, més misses de difunts...

¡Quin poc trellat! Ja estic fart de la cultura de la mort d’ací Sueca.

Encara que, també haig de dir que no tot és mal ací, a aquest poble. També hi ha coses bones.

Sueca, a 22 de setembre de 1997.

Diferència entre passió i obsessió.

La passió t’ajuda a viure. L’obsessió t’ajuda a morir.

Sueca, a 6 d’octubre de 1997.

Sobre la pel·lícula “L’home elefant”, del director David Lynch.

Amb “L’home elefant”, David Lynch, basant-se en les pel·lícules de monstres (i criticant-les o qüestionant-les), ha realitzat una gran pel·lícula sobre monstres amb ànima de persona i persones amb ànima de monstre.

Sueca, a 27 d’octubre de 1997.

- ¿Ja t’has llegit tots els relats curts que et vaig deixar?

- ¡Home, tots no! Encara no he pogut, solament fa tres setmanes que els tinc.

- També és veritat... ¿I per on vas?

- M’he llegit el principi del primer.

Sueca, a 25 d’octubre de 1997.

- Mira quines arracades m’he comprat.

- ¡Ah! ¿Però les xiques també dugueu arracades encara? No m’havia donat compte.

- Clar, com tu sempre mires a altres parts del cos...

- Je, que jo també em fixe moltes vegades en la cara, però no havia notat que hui en dia encara s’estilava entre les dones eixa mania de foradar-se les orelles, que ara s’havia transmès als hòmens.

Sueca, a 20 d’octubre de 1997.

Un dia, estaven dos ancians xerrant i, en un determinat moment, el més major li va dir a l’altre:

- Doncs, quan jo estava fent la “mili”, havíem de córrer seixanta quilòmetres seguits amb el fusell, que pesava setanta-cinc quilos.

- ¿Fusell? ¿Però en aquella època no es feia la “mili” amb destrals de pedra?- s’estranyà l’ancià menys vell.

I l’altre, desconcertat, aclarí:

- Bo, la baioneta era de sílex.

************************************

També podria ser així:

Es trobaren dos ancians per a xerrar, i el més vell començà aquest fragment de conversació:

- Quan jo estava fent la “mili” i anava carregat amb el fusell...

- ¿Fusell? ¿Però en aquells temps no fèieu la “mili” amb llança?

- No, amb destral de pedra, graciós.

************************************

Açò ho he tret d’un xiste que contà el papà, el qual deia així (més o menys):

Estaven dos xerrant, i un diu:

- Jo estava fent la “mili”...

I l’altre l’interromp, dient:

- I encara es feia amb llança, ¿veritat?

(Bo, supose que açò no seria tot el xiste, però almenys això va ser la part que em cridà més l’atenció).

Sueca, a 24 d’octubre de 1997.

Disbarats.

Preludi a la melodia.

Estàvem en el tren, i de sobte s’obri una porta, i comença un aire... I vinga, i vinga... ¡Buf! Coses envolant-se, per ací, per allà. Feia un aire... I tenia una força... Menys mal que el tren estava parat, ¡que si no...!

Melodia.

- Ja t’he dit moltes vegades que no m’agraden els fideus així, que, si fa molt de temps que ja estan cuits, es tornen pastosos i fastigosos. I a mesura que passa el temps és pitjor, perquè van embevent-se el caldo i van inflant-se, i cada volta es fan més grossos i més fofos, i encara estan més fastigosos.

- Almenys, quan s’hagen xuclat tot el caldo, ja no podran estar pitjor, perquè ja no es faran més grossos.

- ¿Com que no? Una vegada s’acaben el caldo és quan comencen a menjar-se uns a altres.

Sueca, a 12 de gener de 1997.

- ¿Què vols beure?

- Un got d’aigua.

- ¿Aigua? Sempre n’estàs bevent. Encara et naixeran granotes dins la panxa.

- No, ja han nascut. Per això necessite seguir bevent aigua, per a què no es muiren.

Sueca, a 9 de novembre de 1997.

Escriure em buida i em plena.

Em buida perquè, en escriure, puc expressar-me amb completa llibertat i aleshores bolque a l’exterior totes les idees i pensaments, sentiments, sensacions i emocions, felicitats i infelicitats, alegries i pors que sorgeixen dins de mi, parle sobre les coses que m’agraden i que no m’agraden, i així em buide de les meues inquietuds, preocupacions i turments. És com les “Falles”. El foc purifica, o purga, doncs escriure també.

I alhora em plena. I és que, en expressar-me lliurement, note que se m’ompli l’esperit, perquè estic fent una cosa que jo sent que necessite fer, i açò és molt important.

Sueca, a 2 de novembre de 1997.

En roca està gravat que en un futur, algun dia, una persona anomenada Zarel realitzarà un sorprenent i inquietant viatge en el qual s’endinsarà fins a les majors profunditats de la ment, les explorarà i finalment aconseguirà tornar amb vida de tan arriscada experiència.

I açò farà que canvie per complet el curs de les nostres existències.

Sueca, a 29 de desembre de 1997.

S’aguaita amb precaució a la vora de l’abisme i deixa que la seua mirada es precipite al buit.

S’imagina la sensació que tindria si es trobés al fons, mirant cap a dalt, i descobreix que resulta tan impressionant l’abisme si es contempla des de baix com si es contempla des de dalt.

Sueca, a 29 de desembre de 1997.

Es va precipitar en els abismes de la bogeria, però va poder aguantar els colps i resistir el patiment, i aconseguí salvar-se i eixir amb èxit d’una etapa tant dura, traumàtica i perillosa.

Sueca, a 29 de desembre de 1997.

I el Dimoni s’enfrontà cara a cara amb el Dimoni.

Sueca, a 28 de desembre de 1997.

Ningú és imprescindible.

Però tots som importants i insubstituïbles.

Sueca, a 2 de gener de 1998.

NACIONALISMES (Segons Ells)

Si ets catalanista i trenques una escaparata,

ets un terrorista.

Si ets castellanista i trenques una escaparata,

ets un patriota.

Sueca, 6 de març del 2003.

INCERTESA. LA FUGACITAT DE LA VIDA.

És tot tant precari, tant fugisser...

Sueca, 7 de març del 2003.

LÒGICA BINÀRIA. LÒGICA DIFUSA.

(Certesa / Incertesa)

Vosaltres penseu en SÍ i NO.

Jo pense en POTSER SÍ i POTSER NO.

Sueca, 9 de març del 2003.

PERSONES

- Xè, Joan, ¿com és que et desimbols tant bé amb la gent? ¿Com és que caus tant bé a tots, xè?

- No ho sé. Jo crec que l’important és tractar a les persones com a persones, i ja està. No hi ha més secret.

Sueca, 10 de març del 2003.

VALOR

(Elvira. Joanjo)

Fins que ella no em perda,

no sabrà quant hauria pogut guanyar.

Sueca, 11 de març del 2003.

SILENCI. (Elvira)

Elvira, tu, a mi, em pots dir tot el que et done la gana.

Si em parles normal, guai.

Si em parles bé, millor encara. Perfecte. Preciós.

Si m’anguisques o et claves amb mi, em dóna igual. Més emocionant. (Hi ha lluita).

El que deteste (el que em preocupa) és que no em digues res, que no em parles.

El teu silenci.

Sueca, 11 de març del 2003.

SALVATGE (Elvira)

Et vull perquè estàs salvatge,

però tant salvatge no et vull.

Sueca, 11 de març del 2003.

LLIBERTAT

Tu digues el que vulgues,

que jo faré el que em done la gana.

Sueca, 11 de març del 2003.

DIFERÈNCIA: Imatge / Imatges.

Per a vosaltres, la pròpia imatge és important.

Vosaltres viviu en el món de LA IMATGE.

Per a mi, el que és important són les imatges.

Jo visc en el món de les IMATGES.

Sueca, quatorçe di março di l’annus due mile tree.

BUIT / PLE

Elvira, m’he allunyat uns quants dies de tu

per a veure si notaves el meu buit.

Si no notes cap buit,

aleshores és que jo no et plene.

Sueca, 16 de març del 2003.

MAJORIA ABSOLUTA

¡Què fàcil és governar amb majoria absoluta!

¡I quantes barbaritats es fan!

Al final, la majoria absoluta acaba convertint-se en MAJORIA ABSOLUTISTA.

Sueca, 18 de març del 2003.

AL LÍMIT.

(El Fil de la Navalla)

- ¿No veus que sempre vius entre la Vida i la Mort? ¿No ho veus, xè?

- Sí, sí que ho veig, sí.

Sueca, 22 de març del 2003.

AMOR. AMISTAT. NO RES.

(Conversa hipotètica amb Elvira)

- ELVIRA: Joanjo, tu ja saps que jo no estic enamorada de tu, però sí que et vull i et tinc molt de carinyo. Ja saps que no pots tindre el meu amor, però sí que puc donar-te la meua amistat. Accepta-la, Joanjo, per favor.

- JOANJO: No. Ja estic fart de tanta Amistat i de tant poc d’Amor. JA ESTIC FART. Ara ja no vull ni l’amistat. Ara vull: O TOT, O NO RES.

- ELVIRA: Però, Joanjo, no sigues així. Et quedaràs amb no res...

- JOANJO: Ara ja em dóna igual. Ara ja em dóna igual. VINC DEL NO RES, I ARA TORNARÉ TRANQUIL·LAMENT AL NO RES. Tant se me’n fa. Ja estic acostumat al no res. Ja estic acostumat. Ja estic acostumat. Ja estic acostumat...

Sueca, 24 de març del 2003.

TEDI

L’AVORRIMENT ÉS LA MORT.

Sueca, 27 de març del 2003.

VIDA

LA VIDA NO ÉS BELLA, NI BONICA,

PERÒ ÉS EMOCIONANT.

Sueca, 27 de març del 2003.

MORT. VIDA.

LA RESIGNACIÓ ÉS LA MORT.

LA LLUITA ÉS LA VIDA

Sueca, 2 d’abril del 2003.

LÍMITS

Jo estic acostumat a aguantar

fins on haig d’aguantar.

I a deixar d’aguantar-me

quan haig de deixar d’aguantar-me.

Sueca, 7 d’abril del 2003.

(Dia de l’entrada de les tropes ianquis a Bagdad (Iraq)).

POLÍTICA. PARTITS.

Estan els ROÏNS i els PITJORS.

Tria una de les dues opcions.

Sueca, 12 d’abril del 2003.

XIQUES

A mi m’agrada que dins tinguen Foc.

( O Foc, o Gel,

però que estiguen en els extrems... )

Sueca, 18 d’abril del 2003.

BLANC. NEGRE. COLORS.

Tu ets de Pura Raça.

Jo soc Mescla Total.

A veure qui guanya...

Sueca, 21 d’abril del 2003.

GLÒRIA / MERDA

(Persona)

- JOAN: Mira, Joanjo, ahí en Els Porxets estan rodant una pel·lícula. ¡Què guai! ¡Molaria poc ser un director de cine!

- JOANJO: Sí, però tin en compte que abans de ser director, primer és millor començar com a extra o figurant, per a veure abans des de baix com està muntat tot eixe món. No pots entrar directament sent director. O, almenys, no és aconsellable. Per a fer-te una idea de tot el conjunt, primer hauràs de passar per diferents llocs de treball d’ahí dins, per a comprendre com funciona tota eixa maquinària, si és que vols controlar-la i dirigir-la bé. Per a arribar dalt de tot, allò més segur és pujar poc a poc, des de baix.

- JOAN: Clar, abans de ser Glòria, has de ser merda. ¿No?

- JOANJO: No, no. No digues això. Tens un plantejament equivocat. Merda, mai. I, Glòria, potser, encara que... amb dubtes. Però sempre, SEMPRE, Persona. Això sí: Persona, PERSONA. Si ets un figurant, no ets merda, ets, simplement, una persona, una persona normal, amb una funció. I, si ets director, segueixes sent, també, una persona normal, però amb una altra funció. En tots els casos, sempre ets una persona normal. Encara que amb tasques diferents. Però ets sempre una persona. Això és l’important, ser sempre, sempre, una persona, una PERSONA.

Sueca, 25 d’abril del 2003.

REMEI

No totes les coses es poden arreglar,

ni tots els danys són irreparables.

Sueca, 26 d’abril del 2003.

CREACIÓ ARTÍSTICA. GÈNESI.

Moltes de les idees que naixen en la meua ment sorgeixen del contacte amb la gent.

I moltes naixen i es perfilen quan estic en casa, en solitari.

És contradictori, però cert.

Necessite la companyia i la soletat.

Sueca, 10 de maig del 2003.

Boda de mon tio Miguel Àngel.

CREATIVITAT. VIDA. MORT.

Escriure. Crear. Alliberar els meus sentiments. (Desbocats. Sense control).

Tot això

em dóna la vida,

i, al mateix temps,

me la lleva.

I acaba amb mi.

(Almenys, per ara).

((Darrerament, ja duc un temps reprimint o atenuant la meua sensibilitat, per a què no em passe res)).

Sueca, 11 de maig del 2003.

ÈXIT

Si estàs dalt de tot, al cim,

és fàcil caure.

Si estàs en el fons, en la base,

¿qui et pot tirar avall?

Sueca, 14 de maig del 2003.

MISSIÓ: PROTEGIR ALS XICOTIUS

I ENFRONTAR-ME ALS GRANS.

Sueca, 20 de maig del 2003.

MISSIÓ

Un grup de persones, entre elles el pare de Joan, estan insultant i clavant-se amb un immigrant il·legal que busca faena a Sueca, en la taronja.

Joan s’enfronta amb ells, per a ajudar a eixe xic de fora.

Aleshores, son pare de Joan li diu a Joan, amb menyspreu:

- ¿Per què estàs defenent a eixe negre? ¿Què, a algun cas, és ell qui et dóna de menjar, eh?

I Joan li contesta:

- Doncs sí. Doncs sí. Li dóna de menjar a la meua ànima. Perquè sé que, si no el protegisc de vosaltres, em moriré... de pena.

(Preferisc morir lluitant, que morir de pesar).

Sueca, 20 de maig del 2003.

FORMES DE MORIR

( I DE VIURE)

- Jo preferisc morir lluitant, que morir de pesar.

- Doncs, jo, preferisc no morir ni lluitant, ni de pesar.

- No, clar, tu prefereixes morir com un vegetal, com sempre has viscut.

Sueca, 20 de maig del 2003.

POLÍTICS

- I, a tu, ¿qui t’agradaria que guanyés en les pròximes eleccions?

- GENT QUE NO COMPRE A GENT.

(Si et compren, et converteixes en un esclau).

Sueca, 23 de maig del 2003.

(A dos dies de les Eleccions Locals i Autonòmiques).

¿PER QUÈ BOMBES INTEL·LIGENTS?

- ¿Per què s'estan creant tantes bombes "intel·ligents", últimament?

- Perquè els que les llancen estan idiotes.

Castelló de la Plana, 27 d'octubre del 2004. Sueca.

DIFERÈNCIA: TERRORISTA / MILITAR.

Un terrorista és qui fa explotar un cotxe bomba, i mata a vint persones.

Un militar és qui llança una bomba des d'un avió, i en mata dues-centes.

Castelló de la Plana, 27 d'octubre del 2004. Sueca.

INMIGRANT / CIUTADÀ (Qüestió de Noms)

Una persona del Marroc i una persona d'Anglaterra venen al nostre país.

¿Per què els mitjans de comunicació diuen "un inmigrant marroquí" i "un ciutadà angles"?

¿Per què no "un ciutadà marroquí" i "un inmigrant anglés"?

Castelló de la Plana, 28 d'octubre del 2004. Sueca.

RECTA. CORBA.

- Jarqual, vine. Estàs fent-ho malament. Esta via de ferrocarril hauria de dibuixar una corba de seixanta graus cap a l'esquerra. No una recta com ara. Rectifica-la immediatament.

- ¿Com que la rectifique? ¡Si ja és una recta! Voldràs dir que la curvifique, ¿no?

- Doncs curvifica-la, gracioset. Però, ¡JAAAA!

Sueca, 5 de novembre del 2006.