Si observeu fotografies nocturnes des de l'espai, a través d'elles, assistim a un espectacle grandiós, insòlit: la visió del nostre planeta per la nit. L'obscura superfície de la Terra apareix plagada per miríades de puntets blancs, similars a constel·lacions celests. Es tracta de la il·luminació provinent dels fanals i edificis de les ciutats, o d'altres fonts de claror artificial. Exclusivament, l'empremta de l'home.
L'època històrica en què ens trobem, súmmum dels avanços tecnològics, indueix a pensar que, allà on hi ha llum, és on s'hi concentra la major part de la població mundial (Europa, Estats Units, Sudamèrica, Japó, Xina, la Índia...), i que la tenebra queda relegada a les zones poc trepitjades pel ser humà. Diguem-ne, per damunt damunt, les deshabitades. Però, ¿és realment així?
Advertiu la foscor quasi absoluta en què es troba sumida la immensitat del continent africà. Malgrat ser el bressol de la Humanitat, lloc d'origen de l'espècie humana, des dels satèl·lits continua veient-se com un territori completament verge, inexplorat. Gairebé cap indici, cap destell perceptible dels milions i milions de persones que viuen, i moren, a aquesta part del globus terrestre. El silenci visual, la negror més impenetrable s'hi estén per totes bandes, de la costa a l'interior, del Nord al Sud, de l'Est a l'Oest... Reflexiones una mica i resulta dramàtic. Corprenedor.
Àfrica, la gran oblidada per tothom. El continent desconegut, el que menys interessa conéixer...
Àfrica, la nul·la transcendència de notícies, l'extrema opacitat, l'escletxa insondable...
Àfrica, el forat negre d'on no escapa ni la llum... de les llars.
Sueca (Catalunya Sud o País Valencià), 12 de novembre del 2007
(Últims retocs: 24-1-2008)
Joanjo Aguar Matoses
Joanjo de Marènia (joanjomarenia@gmail.com)
Enviat a l'antiga secció d'articles interessants el 26 de gener del 2008