El sofà mort

L'ombra ja no et segueix, no vol caure pel precipici,

l'estiu s'allargassa passadís enllà, just fins el post fronterer,

les banderes onegen a la frontera, i el sofà ja no pot més,

incrèduls viatgers del temps/espai al.lucinen en tres dimensions,

l'aparell de televisió ho veu tot, copsa el decandiment d'un sofà atrotinat i

atonyinat davant seu, i entrelluca l'ombra fugissera que t'abandona saltant la finestra.

No t'acostis als murs frontereres amb el conhort de travessar-los,

els guàrdies són inflexibles i eterns.

Els geroglífics de les parets del rebedor resten indesxifrats,

els viatgers al.lucinats s'han perdut, l'ombra també, voràgine enllà,

la frontera s'emboira, però segueix estant on era,

i el sofà deixa anar els darrers gemecs, ara ja és només una peça vintage per decorar

una tétrica i destartalada estança de moda.