Remolins

Bussos hipocondríacs immergits dins de la peixera,
ixen llunes verdes del mirall del rebedor,
soldats de plom simbiòtics s'arrengleren al passadís,
filferrades i sacs terrers envolten el menjador;
hi ha algú excavant un túnel d'emergència dessota el despatx,
ombres grises s'arrosseguen, més que no pas caminen, per l'obaca galeria.

De fora estant, les serps udolen, els llops miolen i els escarbats se'n riuen.
A les serralades properes multitud de fogueres hi romanen enceses;
un navili platejat, des de la quilla a la proa, al pati s'hi ha encallat,
deu negrets, més un suec ros, n'han eixit catapultats i a la teulada s'han fos.
A la tv espaial una rumba marciana fa sacsejar el personal.
Ja no queden ous a la nevera, perquè ja no hi ha nevera, diuen que l'han vista fugir, agafada de bracet, amb la màquina tallagespes.

venedores ambulants de somniejos entrellucats truquen a la porta,
la majordoma de sis caps negligentment les engega a dida;
una llar de foc triangular agita cendres de cel.lofana vermellosa,
vents arabescos giravolten per les cantonades enfangades de mentides oblidades;
busos sense ruta, metros que no s'aturen i capvespres gèlids a la tardorenca gran urb,
gavines, que no són aus, solquen els cels pol.lucionats de combustibles efervescents, ànimes negres arreu.

Tragèdies gregues fan cua a l'amfiteatre, plaça de braus escapçada per la meitat.
Des del tocador estant, i una suau brisa entrant per la finestra, la dama "que-treu-foc-pels-queixals" s'empolaina d'allò més.
Pels apedaçats terrats i empolsinades golfes una silueta s'hi belluga a una velocitat endemoniada.
Ja no queden mocadors de roba a la calaixera, els "clínex" invasors els han foragitat.
El genet vermell vindrà a prendre el te a les cinc hores, zero minuts, zero segons, zero microsegons, de la tarda.
Pel cap baix sobren mil milions d'habitants al planeta terra, per on comencem la neteja?

 

Enviat el 2 desembre del 2011