Ciutats de lluna, ciutats de pols, ciutats de dol,
en fosques tenebres heu alçat capitells adoradors a foscos déus,
us heu embolcallat amb la més fràgil de les opacitats,
puix un míser raig de llum us travessa fins les entranyes,
ciutats d'ànima trànsfuga i esperit emmetzinat,
ancorades a l'argil.la, qualsevol vent bufador us escombrarà vers l'oblit,
no hi ha prou toca-discs ni cançons ye-ye per sacsejar els vostres carrers buits,
vianants sense rostre s'amunteguen a l'anonimat dels vostres grisos edificis,
ciutats farcides d'autòmates que es mouen al so del gran mercat,
tot es compra, tot es ven, tot es devalua i res perdura,
de la fredor dels vostres apartaments plastificats no se'n traspua cap veu humanitzada,
ciutats on no hi creixen flors, i els ocells són de llautó,
ciutats vigilades, ciutats fingides, malsons d'un món massa real.
La modernitat us ha vençut, l'art us ha abandonat, el negoci s'ha imposat.
Ciutats sense estanys ni ombres fiables, cremareu engolides per un foc devorador.