I la bombolla ha esclatat

Mans de plata, espelmatoris cosits a les entranyes, allargassades agonies sonores de l'orgue amagat darrera el roig cortinatge,
la desolada i esmaperduda mirada del cucut sense rellotge, la salvatge follia del piròman crepuscular, la bufetada ventada per la nit al dia.
I tres-centes hores galopen lleugeres per l'estret passatge d'un temps aturat, com si tots els ritmes d'antuvi es diluïssin en una nit sense dia.
I dins de les ninetes dels ulls de l'ós enamorat, la veureu dansant, mentre sura per rius invisibles i el fullatge de les ribes fa mormolar.
Pel cisellat i daurat cantell interior d'un escriptori d'estil rococó, (ubicat en un indret prominent, a contraclaror, en el precís instant que
un raig solar escaneja un reguitzell de polsim, d'una il.lustre botiga, d'un prestigiat antiquari, de l'augusta ,i artísticament, excelsa barriada
parisenca de Montparnase, la muller del qual s'està fent la manicura, en un luxós centre de bellesa a dos xamfrans de distància, i just quan llur
serventa domèstica, que té un manso embuït per la "mala vida", i raó per la qual ostenta dues enormes bosses dessota les parpelles, conseqüència
del poc repòs, està a punt de fer volar el cèntric i molt ben amoblat, (per descomptat!!), pis de llur amo, per una badada amb el gas de la
cuina, ..........), un escarbat rialler s'hi passeja xiulant, talment com Napoleó travessant majestuós l'Arc de Triomf. I justament, sota cels
tricolors parisencs, un mico ensinistrat somica nit i dia per l'absència/presència de llur domesticador. Tan bon punt el rellotge del campanar
toqui les quatre de la tarda, la filera d'oques sortirà a fer un tomb per la pudenta bassa, i una colla d'ànecs solcarà les mansuetes aigües del
riu que mai riu. La flor que no perdona, t'ha besat, el neguit que no s'espera, t'ha cremat, el forat interior, t'ha estrangulat, la xerrameca
silent, de la font ha brollat, i un regueró de mots ha encès la metxa que tot ho ha dinamitat. Daurades píndoles, com bales marcades, cercant
destinataris en tuguris farcits de biombos negres i roigs. Avui, la rosor ha humitejat, amb gotes d'oli d'oliva, la gespa d'un camp de golf per a
tetraplègics. I dins la munió de sords, una veu lúcida alçà el vol, però s'estavellà, puix ningú la copsà. Deu mil botiguetes per seduir un solitari
comprador, deu mil selves perquè s'hi perdi un únic explorador, deu mil càmeres per filmar un badall singular, deu mil aixetes esperant una gota
foraviada del guió marcat. I un tro retruny a l'horitzó, i una blanca vela solca la blava mar, i un bri de pau s'endinsa dins teu. I l'esbartzer,
contagiat, diu, tot brunzint llurs branques : " Alerta! alerta! que la nit no tapi el dia! que la nit no foradi el dia!!!

 

Enviat l'11 desembre del 2011