Vent fresc

anem rebent vent fresc
pluja constant
gotes de pam i mig
per la platja,
passejant.

I es para el món en un instant,
per un instant
perdem de vista la vista
però el silenci no ens mata callant.

deixem que l’aigua caiga
som feliços si l’empomem,
i llençem ben lluny
els llençols que ens feien de roba,
tot a fer la mà!
que no importa el demà
ni el destí..

..si estem ací

despullant-nos fugaços
mentre les estrel·les quan ens veuen demanen un desig
ens trobem suaus, quiets, discrets,
acariciant cara amb cara,
llavi amb melic
ignorant que els cel es corre de veure’ns tan units,
de notar-nos tan humits,
i que els nuvolets en l’adolescència
es masturben de reüll a la voreta del seu llit.

i que, per fí, a la lluna de València
t’has cosit mon cor al pit

i si muic així,
promet: no em tornaré a queixar mai per morir.

Enviat el 22 d'agost del 2006