Metàfora, metonímia i sinècdoque

La metàfora forma part de la nostra manera de pensar, d'entendre el món. És un fenomen social i creatiu, a l'igual que la parla. De vegades, es lexicalitza i perdem la noció que usem una metàfora: la falda d'una muntanya.

Per a realitzar un fet comunicatiu ens basem en models anteriors, i cal que hi haja un emissor, un receptor i un canal. Ara bé, açò no implica que no siga creatiu.

En la metàfora hi ha dos plans o termes: el real (el meu marit) i l'evocat o imaginari (bou). Hi ha, doncs, una relació de similitud entre tots dos termes. Si només apareix el pla evocat, ens trobem amb una metàfora pura: El pirata del seu cor li va destrossar l'ànima (és a dir, el seu amor), i si ixen tots dos plans, impura: El seu amor fou el pirata del seu cor, que li va destrossar l'ànima.

En la metonímia, tenim una relació de contigüitat, de possessió, de grau o proximitat, de pertinença a un mateix grup, a una mateixa espècie... La sinècdoque, la podem incluore dins la metonímia, i consisteix en la substitució de la part pel tot, o del tot per la part.