Cinc micos d'esguard perdut aferrats al mánec d'una paella gegant
cinc palmeres sense cocos esperant una bufada de tsunami
cinc dansaires sense ritme ensopegant amb les notes musicals clavades al terra
cinc orificis negres cerquen parets on reposar de tanta bala perduda
cinc homenets amb barret abombat han perdut els comptes per enèssima vegada
Quatre gossos borratxos pixen fora de test
quatre corredors de fons sense fons incapaços d'atansar el fons
quatre batlles sorneguers empaitant secretàries mig despullades
quatre sols de matí confonen a malaltisses llunes nocturnes
Tres infants desvagats llencen videojocs a les clavegueres i les rates xisclen d'emoció
tres ulls de vellut cercant rostres desavinents on amotllar-s'hi com un guant al dit
tres cucaferes ferotges aterrint tot el veïnat del formiguer
Dos cotxets mal aparcats bramen en un parc parcialment paquidermitzat
dues nines de butxaca es repinten els lilosos llavis en un vàter marginal
Un agent municipal estrafalari posa multes als ascensors per provocar vertígens i orgasmes
No resta cap lleó a la sabana. Són tots al bar a veure un partit de futbol
Comentari 1.
Enviat per marta puigvendrello (12-05-2014)
Com ens podem acostar a la poesia de Josep Maria? crec que neix de la solitut, del temps silenciós, de la nit, de llargues hores escoltant el silenci amb la calma de la solitut, i aquí esdevé el misteri, la riquessa dels matissos i del mots encriptats