Llums

Llums que suren damunt d'estanys d'argent

llums sense ombra, sense codi, sense mentides

llums com pals de telègraf alineats a l'horitzó

un roig capvespre centenars en veu passar

solcant marasmes de goma-escuma

llums afables, tendres, fiables

que s'endinsen en les penes i les esmicolen

fonaments d'or fan trontollar

lleis perverses fan derogar

llums com ulls, a la retina hi tenen la memòria

una memòria indòmita edificada damunt de navalles sagnants

però també farcida de conhort

llums pels nous temps, llums que viatgen a la velocitat del desig