Sal, vent i escata

Sal, vent i escata.

 

Les petjades lentes s’esborren

sota la pluja lliscant del temps,

i els records passats a l’hora

es barregen amb records futurs.

 

De ben cert ser que visc damunt

l’agulló fiblant d’un present efímer

i que l’instant sublim es perd just el tall.

 

Hauré de suportar les flagel·lades

d’un joc desmesurat  i a l’hora mancat;

i dempeus i amb molta  fermesa

em caldrà de conviure amb mi mateix,

de compartir-me diàriament amb solitud,

de saber descobrir que la platja transgredida

és només un llençol de color de ponent;

un atzucac on inscriure nous epitafis;

un desert on llegar vells esborranys.

 

Apresa la lliçó m’allunyaré altiu i silent,

i amb els ulls plens de sal, vent i escata,

percebré com l’enyor d’una tendresa inútil

s’abraça de nou a una lenta i lliscant pluja.