Dofins urbans

Albatros beguts cauen en picat
damunt d'una adormida ciutat,
sirenes udolants la travessen transversalment,
una mare redemptora, prova futilment, de redreçar llur niada,
i a l'horitzó, dofins urbans ens fan senyals.

Viciats, de tots els vicis, proven de tornar a casa, un dissabte a la matinada,
els déus dels daus se'ls han girat d'esquena.
Enmig de fortors de sofregits, eixint per la finestra de la cuina,
un guirigall de crits i esbroncades, n'ix també com una tempesta.
Les deixalles, d'abaix el carrer, s'amunteguen insalubres.
Un aplec de dofins urbans anuncia la primavera.

Adolescents acolorits s'emperifollen als provadors,
esquitxos de sol calent s'endinsen per l'autobús,
un paleta embogit aterra un mur de formigó,
és la fi ???????? No, no pas,
mireu els dofins urbans obrint-se pas.

Ròssecs que treuen espurnes metal.litzades,
entre automòbils a cada cantonada,
nervis, sang en ebullició, xiulades i malsons,
corbates afluixades cerquen un xic de llum dins la fosca aclaparadora,
i allà dalt, els dofins urbans fan forma de mitja lluna.

Centinelles de la luxúria vetllen als cabarets,
negra nit damunt la ciutat grisa,
com un cortinatge opac l'ha embolcallada,
un xiscle d'infant, un esgarip de conhort,
puix també ell ha ensumat,
dofins urbans cavalcant damunt la mar.

 

Josep Maria Garolera Carreras (jep.garo.carr@gmail.com)
Enviat el 5 de juny del 2012