Temps farcit

Tempestes galàctiques s'esmunyen dessota el coixí.
ànimes sadollades s'hi aboquen plaents,
és el senyal de l'escorpí,
la petja dels desnonats, apàtrides i desorientats,
i de sobte, el temps s'ha aturat;
no pas les agulles del rellotge,
ans el temps interior,
un oasi de paràl.lisi n'ha eixit,
i l'apoteosi, en llur si, esclatat ha.

Esquimals amb anorak dins d'iglús artificials,
parlen entre ells un idioma inventat;
quitxalla jugant al pati,
s'escridassen en llengües mortes,
formigues atòmiques conversen a la galeria,
i de sobte, el temps s'ha aturat.

De la simbiosi de races nòmades,
en treurem la llavor del futur,
dels cucuts de paret que exploten,
en brandarem l'orgull del no-pas del temps,
de les bocanades dels aligots,
n'extreurem el suc del mal; perquè,
de sobte, el temps s'ha aturat.

I jugant a les disfresses ens farem grans,
no per grans, menys adolescents,
i l'albir fugirà vers gèlids miratges,
on la faç reflectida, invertirà el temps,
puix, sobtadament, aturat restarà.

 

Enviat el 26 de juny del 2012