Metralla

I a la fi, com al principi, tot esdevé fum,

frases grandiloqüents, estridents, endutes pel vent,

mots balders, buits, foragitats del camí vers la veritat,

i al principi, com a la fi, no hi ha cap guió previst,

el teatre de la vida es despulla i ens descobreix les misèries,

a la rebotiga ja no hi queden existències de pensaments purs,

i al bellmig, com de costum, ningú vol tirar enrera, però tampoc anar endavant,

en pòrtics massa foscos sovint s'abandona l'ànima,

en nits massa fredes no hi ha lloc per l'honor,

i a la fi, com al principi, res s'aguanta i cau pel seu propi pes.

Quan la nit no s'acaba, quan l'esparver vola baix, quan l'ombra et trepitja.

Fum.