Vincles que tallen les ales de la imaginació,
importacions de petons robats i exportacions d'ànimes fraudulentes;
passejant per la ribera en fosca nit tancada,
xipollejant pel fangar dels aiguamolls,
respirant l'alè dels morts,
parpellejant a cada instant, incrèduls, vençuts, sense bandera ni empar.
Caminois grisos sota un cel emplujat, el crit de la papallona,
l'esperpent de trobar-se un mateix davant del mirall,
guspires de cors elèctrics espurnegen a la finestra,
t'entren pels ulls dessota llums de neó,
és la gran ciutat, nena ..... és la jungla d'asfalt.
Esglais desmaiats de maniquís desfasats,
aparadors de luxe per pobres vianants,
una pell de plàtan a la vorera,
trenca-crismes sigilosa,
és el silenci dels fanals quan clareja,
és la foscor de l'esperit quan tremoles,
és la cloenda del carnaval.
Comentari 1.
Enviat per marta puigvendrello (10-11-2013)
De nou em sorprenc, en aquest cas, jo interpreto tres poemes en un de sol, separats i definits per els canvis en els fragments.. cada estan?Ã?§a, cada fragment, diu per ell sol, un missatge, que, després, un cop llegit els següent i posteriorment l'ultim, dona peu a un poema diferent en contingut, però no, en essència.