Decisions de campanar a la Safor

No és un terme que estiga en el diccionari de la llengua, per la qual cosa convé aclarir el seu significat. Eixa expressió fa referència a aquelles decisions, on l'àmbit d'actuació o zona d'influència, no arriben més enllà d'on s’escolta el soroll d’una campana.

En el cas de la vida política, estes “decisions de campanar” tenen una sèrie de característiques molt clares i definides.

Solen ser egoistes, perquè els que les prenen, únicament contemplen el possible benefici dels que habiten la reduïda zona d'influència d'eixes decisions.

Solen ser altament insolidàries, perquè al prendre-les, no es tenen en compte els problemes o necessitats d'els que viuen prop de nosaltres, però queden fora de la zona d'influència.

Solen fomentar el paternalisme, quan no el caciquisme, perquè és evident que els que se senten beneficiats, mostren el seu agraïment en forma d'adhesió inquebrantable cap a la persona o organització que va prendre la decisió.

Afavorix l'aïllacionisme, quan no l'enfrontament entre comunitats o poblacions, perquè quan d'un recurs escàs es tracta, el benefici excessiu d'alguns, va en detriment de la resta.

Decisions de campanar, les trobem en tots els nivells, des de l'internacional fins en simples comunitats de veïns.

A nivell internacional, tenim a les grans potències econòmiques mundials, amb unes decisions encaminades a mantindre les xifres macroeconòmiques del mal anomenat “primer món”, encara que això implique la ruïna del pitjor anomenat “tercer món” en forma de mort de milions de sers humans per fam, set o simple falta de medicines.

A nivell de comunitats de veïns, un simple exemple, és el d'aquelles que a canvi d'una quantitat de diners, instal•len antenes de telefonia mòbil en els seus terrats, sense importar-los que els possibles perjuís en la salut, també afecten les comunitats veïnes, que en res es beneficien.

També en la nostra comarca de la Safor, tenim abundants exemples de “decisions de campanar”.

Una d'elles, són els PAI's que l'ajuntament de Tavernes ( i en el seu dia el de Simat), està posant en marxa. Amb l'excusa que el progrés ho fa inevitable i dóna màxims beneficis, cada poble planifica el seu camp de golf, el seu polígon industrial, els seus milers de xalets, les seues infraestructures, etc, etc., sense tindre en compte en què pot afectar al poble veí, ni plantejar-se que l'ideal seria una coordinació supramunicipal que permetera cuidar, administrar i protegir l'ús de recursos cada vegada més escassos i delicats (aigua, paisatge, territori, energia, agricultura, convivència, etc.).

Un altre exemple el tenim arran del pas de la línia d'Alta Tensió. Va ser la decisió de l'ajuntament de Benifairó d'autoritzar el pas de la línia pel seu terme, després d’anys de lluita, sense importar-li res en que podria afectar eixa decisió als veïns de Simat, que continuaven en la lluita.

La versió oficial, va ser que la decisió es va adoptar davant de l'inevitable pas de la línia i que es va buscar el màxim benefici per a Benifairó, perquè la línia transcorria soterrada i allunyada del nucli urbà.

Doncs bé, esta mentalitat de l'inevitable i el màxim benefici, instal•lada hui en els caps dels que dirigeixen partits polítics, institucions, empreses, etc., ens està portant, a poc a poc, però sense parar, a un desastre col•lectiu quant a la forma d’entendre les relacions i la convivència.

Amb eixa mentalitat, encara hui en dia, l’esclavitud de milions de sers humans seria cosa normal, perquè abans de la seua abolició, ja hi havia molta gent (inclús intel•lectuals de prestigi), que defenien que l’esclavitud era una cosa natural, i per tant, inevitable, i a més, permetia a una part de la societat, viure amb el màxim benefici.

Davant de la hipocresia i la debilitat dels pilars en què se sustenten eixes “decisions de campanar” ( l'inevitable i el màxim benefici ), jo entenc que els que les prenen, es tanquen en banda a qualsevol crítica, buscant com a excusa, que els veïns recolzen eixes decisions o que un plenari municipal les va votar democràticament.

De cap manera se’ls va ocórrer, que quan un càrrec públic es veu obligat a prendre una decisió èticament incorrecta, moralment reprovable o socialment injusta, sempre té l’opció de dimitir i conservar intacta la dignitat.

Però clar, com he dit abans, les adhesions inquebrantables que provoquen estes decisions, i el màxim benefici que proporcionen, són un caramel prou dolç com per a tapar l’amargor de la insolidaritat, l’egoisme o la injustícia que també comporten.

Sempre ens quedarà el dubte de com podrien haver sigut les coses (o com podrien ser en un futur), si en compte de prendre estes decisions, basades en les premisses de l'inevitable i el màxim benefici, s’hagueren pres basades en l’humanisme, el coratge, la generositat i el respecte cap als que vivim junts.

Davant de la filosofia de l'inevitable (inclús la mort), sempre cap la rebel•lia.

Davant de la filosofia del màxim benefici, sempre cap la solidaritat.

Enviat el 18 de juny del 2008