El tren
Quan el tren ja s'allunyà
"a reveure!" li vaig dir,
segura de retrobar-lo
sense tara lluny d’aquí.
Jo no tenia enyorança
ni el capvespre ni al matí
no és de llàgrimes ma vida,
que és de flor de romaní.
Jo la prenc com una deixa
d'amor i les guardo per a mi.
Recordant a ma germana Teresa, autora d'aquest poema, traspassada el 10 de juny del 2005.
Autora: Teresa Solé Sabater
Enviat per Rosa Solé Sabater
Enviat el 15 de març del 2011
Comentaris dels visitants
No hi ha comentaris
Opcions generals
Opinió dels lectors
75% 25%
Vots totals: 8
Consideres aquest escrit...
Munta