Quan el Pegnitz desglaçat
rellisca pel bressol de Mittelfranken,
els cristalls dels sentinelles
es claven a l’anvers,
hi veuen clar,
el fluix és una anella,
no hi ha per on escapar.
Però ses muralles que l’envolten són llargues,
hi ha temps de caminar-les
i escoltar tranquil·lament
l’airina mitjaval de Bavària,
el rellotge de butxaca encara té corda...
donem-li deu voltes a l’anella,
veiem si el deler va cap a un estel!
La ciutat, farcida de disseny ancestral,
elegant i amb el cor obert al món,
és justa, emprenedora,
amorosa, servicial,
és la seu dels Drets Humans,
serà també la dels afanys
de la gent Grenzenlos?
Descendint del castell, els iris citrins
guiats per la papallona daurada
havien d’estar en el país germà, nah an sie,
près d’un tournesol et de la vie
cause has been the will of God,
für eine gute Sicht,
per l’amor d’una noia d’ulls melosos.