El vent depredador em mossegava la pell,
la lluna udolant em travessava l'ànima,
el vell xaruc em demanava una almoina,
i jo esbufegava, esbufegava, sense alè,
com si fos carnatge per alguna fera,
com si Llucifer m'hagués convidat al seu palau d'hivern.
Res sota el sol enlluerna més que la penúria,
res damunt la terra fa més por que la misèria;
i una margarida a cada prat,
i una creu a cada cementiri,
i una barjaula a cada cantonada.
Però endebades el destí malastruc pot tenallar
la passió que em desvetlla la Lolita feta realitat.