Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-645_agonia.html


Agonia


Les agulles del rellotge es relaxen, el cony riu divertit a l'ampit de la finestra.

Les cames penjant d'un núvol, cohets siderals creuant el cel i astronautes bebent xampany.

Psicodèlies de l'ahir tornen virulentes, explosionant com bombes.

No hi ha terratrèmol més devastador que l'interior. Boca ferotge, escups dimonis portàtils.

Ja ho deia el déu-robot...... " D'Ací cent anys, tots podrits, i potser fins i tot abans."

Vibra la guitarra elèctrica, guspireja de fons la veu, els focs artificials espateguen com boles de foc.

Criatures, vells i animals; cotxes, semàfors i dofins; estafadors, puretes i goriles, tots comprant al super.

El món grinyola, lo món explosiona, l'infern s'empodera, l'apocalipsi és feliç.