Si n'hi ha de sols i gira-sols quan esberlo les pupil.les d'aquests meus ulls.
Petulància infestada de silvestres somriures, m'atabala d'allò més.
Orfe de desig, pel conegut i també per allò inconegut, m'arrossego dessota el llit,
aixopluc pirata de tanta infàmia.
Si n'hi ha de vaixells farcits de gamarussos complaguts pels reality shows servits pels satèlits,
badocs que s'entortolliguen en bràmuls d'inconsistent plaer banal i caduc.
Les suaus brises d'ultramar no són pas fetes per a aquests pruïjosos bastards del consumisme irrelevant.
Si n'hi ha de brutes i esparrecades banderes que brandar enmig d'un desert desolador i ferèstec.
El temps, el pas del temps, dempeus et manté o al pou t'enfonsa, irremeiablement,
talment com el vent fa girar la veleta.