Cavalcàvem damunt dels núvols i no ens n'adonàvem, nineta;
Els prats no eren verds, nineta, però no ho copsàvem.
Els somriures de la gent eren falsos, les picades d'ullet, sornegueres,
però res podia entorpir el gaudi en el que estàvem encimbellats, nineta.
Ja no érem esclaus del temps, nineta, i les flors que trepitjàvem eren estranyes;
Cap oracle, cap poder terrenal o metafísic ens podia sotmetre, nineta,
érem lliures i no ho sabiem, nineta, ni tan sols d'això ens n'adonàvem.
Embriagats pel plaer en estat pur, sadollats per una felicitat retro-alimentada,
embolcallats per la fragància més subtil, hereus de la saviesa de l'antigor.
Res ni ningú podia descavalcar-nos de tanta glòria, només la dama de negre podia,
tan sols la mort.