Sóc ací, on les entranyes del cervell no poden crear buidor,
sóc ací, on els malsons més tossuts es dilueixen com sucre en el cafè;
sóc ací, sota una lluna que no brilla, una palmera que no ombreja i un molí que no gira.
Sóc ací, per comptar les teves febleses, beure'm el teu verí i escopir les teves mentides;
sóc ací, despullat de frivolitats, innocent com un nadó, cercant la llum que no il·lumina.
Sóc ací, en un nou món, un nou projecte, un nou ordre; destí dels assenyalats.
Sóc ací, per no dir-te mai adéu, per recollir els teus insults, per llepar-te les ferides.
Sóc ací, on la tempesta no hi arriba, on els muts canten i els sords escolten,
sòc ací, dalt de la roca més aspra, esguardant l'esfondrament de la civilització.