Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-50_petiteses.html


Petiteses


Heus ací els hereus de la terra

heus ací els eunucs de Babilònia

heus ací els espantalls del cenacle



Llunes verdes abocant detritus damunt dels pedestals

quina manca de coratge

quina visió de futur!



La poma més dolça,la poma podrida,

un cop la metzina n'és exhaurida

rialles multiformes s'escampen per la bastida



Ara i adés l'enfarfagament més obliquü

ara i adés capsigranys golafres devorant com termites

ara i adés la voluntat irrefrenable de la conquesta.



L'Espelma és viva, el conhort també

la paleta de colors t'il.lumina la faç

un nou horitzó s'entrelluca des de la galeria estant

sospirs de bar, somnis a les fosques, mosques invisibles

l'alè ja no s'esmuny, la mar resta amansida, el tro retruny llunyà.



Una nau que no és nau, un vaixell que no és vaixell,

despleguen ses daurades veles i solquen gratacels de cotó.

La veu infame tremola, el murmur escèptic se'n fot.

Glopades de vent eixordidor s'empassen pel colador.

Tes cabells eren rogencs, lo miserable temps en blancs los ha tornat.



Xiulaven les detonacions al seu voltant

s'ajegué primerenc a l'humida gespa

un calfred agut li travessà l'espinada

s'hi veigué amb conhort, ja res no temia

blancs cavalls alats desfilaren davant seu

nimfes exhuberants li allargaren les mans

"El Dorado" refulgent se li aparegué

les parpelles li pesaren, l'aire li mancà

l'èxtasi se l'endugué d'una revolada

mai més veureu un esguard tan dolç a l'hora assenyalada.



Prohibit tocar la palanca del fre

prohibit foragitar els plaers

prohibit no abocar l'orella a un cargol marí

prohibit desviar l'albir davant paisatges esclatants

prohibit no viure.



 

Enviat el 12 de setembre del 2011