Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-492_desercio.html


Desercio


Una espiral d'auto-violència m'aclaparà, una espiral d'auto-violència es desfermà,

una espiral d'auto-violència em flagel.là. I em demanava socors a mi mateix,

maldava per auxiliar-me a mi mateix. I les boles d'anís rebotaven contra el terra,

contra l'aspra superfície del terra. Mentre les criatures ataronjades se'n fotien,

tot dansant macabres danses. El calidoscopi girava i girava, projectant a la paret

ombres xinesques, traspassades per un raig de llums psicodèliques. Màscares africanes

allargasaven llurs molsudes boques com si fossin de plastilina; avions diminuts llançaven

pamflets d'orgies galàctiques, distorsions guitarreres i el meu cap contra el mirall.

La foscor restava alterada, els meus esgarips ho emmudien tot, i la pell m'esquinçava,

en una espiral gratuïta d'auto-violència ..... i les lluents boles rebotaven i rebotaven .....