Una espiral d'auto-violència m'aclaparà, una espiral d'auto-violència es desfermà,
una espiral d'auto-violència em flagel.là. I em demanava socors a mi mateix,
maldava per auxiliar-me a mi mateix. I les boles d'anís rebotaven contra el terra,
contra l'aspra superfície del terra. Mentre les criatures ataronjades se'n fotien,
tot dansant macabres danses. El calidoscopi girava i girava, projectant a la paret
ombres xinesques, traspassades per un raig de llums psicodèliques. Màscares africanes
allargasaven llurs molsudes boques com si fossin de plastilina; avions diminuts llançaven
pamflets d'orgies galàctiques, distorsions guitarreres i el meu cap contra el mirall.
La foscor restava alterada, els meus esgarips ho emmudien tot, i la pell m'esquinçava,
en una espiral gratuïta d'auto-violència ..... i les lluents boles rebotaven i rebotaven .....