Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-49_necessitats.html


Necessitats


Guardo forats negres a la calaixera.

L'Esparver encara no ha endegat llur dansa ritual i ja es fa de nit.v Ulls com ous, ous com cucs, cucs com sorra, sorra com pols ....... la polseguera indestriable de la vida.

G

u

a

i

t

a !!!!!!!!!!



El caminant s'adreça vers el far i ningú no l'avisa, s'estimbarà pel "no-res", puix el "no-res" s'emmascara de far.

La primavera floreix als finestrons, però, alerta !!!! Les guadalles volten pels tombants.

Esmaperduts, deseixondits, grimpant com gripaus, qui puja més a la gran subhasta dels micos indiferents?????

Tristes oques endiumenjades, fotent-se de calor, vatua quina processó !!! del fons del clavegueram ja n'ix la pudor.



Trec foc de la nevera i me'l bec pausadament.

El roig brillant de ta faldilla m'esclata a la cara com una granada de mà.

Tes hereus no et volen bé, tes hereus et malvolen, mentre fan veure que follen, porfien, breguen per ser el primer a la sortida.



Avui la nit s'ha tenyit de vermell

avui el dia s'ha mudat de capa

avui un estrany passatger se m'ha ficat al cos.



Mans daurades assenyalen el camí

màstils de cartró cerquen vents esbufegadors

el miasme s'ha consumat, l'univers se n'ha anat

l'anhel centrifugat pel "turmix"

cap visió a l'horitzó, la perspectiva s'empudega

carrerons de carrerons em xiulen a les orelles

l'alè indomable de la sargantana escapçada

apilats damunt d'apilats, per totes les creus dalt de tots els turons!

l'arruga immòbil trenca l'anonimat ..... hi érem tots, prou que ho sabeu.

Xisclen les cafeteres, una fina capa d'amiant embolcalla la terrassa.

És el vent de l'enyor, que torna de flor en flor.



Despulla la paret, aparta't, puix lo mal transita pel corredor.

Inhàbil, toques el claxon del teu interior.

Fruits secs esbargits per l'herba eixuta, aviram estrafolari, quin gran què seguir transpirant.

Deixa-hi la cella, serva l'ull, no et giris quan cridi ton nom.



Fuetejats vilment, els homenots s'engresquen a cantar ...... és el cant dels homenots,

que les tèrboles aigües els vetllin,

la lluna els faci de coixí

i els núvols els aixopluguin.

Amén.



 

Enviat el 12 de setembre del 2011