Cada any, per la Diada de Catalunya (del Principat), l'Onze de Setembre, celebrem una derrota. Per si fos poc, honorem Rafael Casanova, que només va ser ferit, va ser funcionari per Castella (advocat), va ser amnistiat el 1719 i va morir malalt al llit el 1743, no pas en combat. Ni tan sols no honorem el general Josep Moragues, qui també va defensar Barcelona, i un cop jutjat, va ser vestit amb una camisa de penitent, arrossegat posteriorment pels carrers de Barcelona per un cavall fins arribar al patíbul, degollat, decapitat i esquarterat. El seu cap, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona durant 12 anys.
A un poble com el català, que pateix l’opressió castellana, francesa i italiana, l’últim que li cal és celebrar derrotes, per molt que siguin un gran exemple de resistència fins la derrota, i encara més abandonats pels aliats. Allò que li cal és celebrar victòries per infondre moral de victòria, valgui la redundància.
Una de les millors victòries per celebrar, per commemorar, és la batalla del coll de Panissars. La batalla del coll de Panissars va tenir lloc el 1285 (entre finals de setembre i principis d’octubre), durant el regnat de Pere II el Gran, i va ser la definitiva per foragitar els invasors francesos. L'exèrcit croat de Felip III de França es retirava de Girona després d'haver sofert la seva flota naval sengles derrotes a les Illes Formigues i a Roses (11 galeres catalanes van vèncer 24 galeres franceses) per les forces navals catalanes de Roger de Llúria. Al pas del coll de Panissars les forces catalanes cauen damunt el gros de rereguarda francesa i en fan una enorme mortaldat. El rei francès mor a Perpinyà víctima de la mateixa epidèmia que havia delmat el seu gran exèrcit en el setge de Girona. D'aquesta manera havia fracassat totalment la temptativa francesa d'annexionar-se Catalunya amb la benedicció papal (per això era una croada).
Doncs bé, des de fa ja 22 anys es commemora l’Aplec del coll de Panissars (terme municipal de la Jonquera). El mateix dia, a la tarda, es commemora la victòria naval de Roses. L’entitat que organitza aquest acte és l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
Per acabar, ve-t’ho aquí un fragment de la Crònica de Bernat Desclot (la centrada en Pere II el Gran):
[...] ell féu desplegar la sua senyera e cridar a grans crits: Aragó! Aragó!-. E llavors los cavallers e los servents se lleixaren anar poderosament als francesos, e feriren e tallaren a llur guisa e a llur voluntat, e seguiren-los lats a lats del camí on los francesos passaven [...]
VCI!