Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-45_bales.html


Bales


Àngels dèspotes torneu-me la flor argentada del cove sense fons

perdeu l'ànima i el mocador de tant vagarejar pels infectes carrerons

us dono "vidilla" i amb aquesta agredolça moneda m'ho pagueu

deu mil sols lluents de capa llarga us saluden abans no els rebutgeu



nien corbs a les entranyes del trasantlàntic

conten que el darrer bruixot chiricaua s'endugué l'últim càntic

no esborronis l'esboç

set-cents moments de glòria s'han fos



A l'albada un devessall de nines inflables

fa miques els porxos dels pensaments fiables

Al fons de la disco hi ha un home amagat

hi és des de fa dies, potser des de fa anys, en aquell forat

a la vora del foc una vella malaltissa glopeja anís marejat

i a les guspires gemega "on és el meu minyó?" amb to atabalat



Flaires novedoses s'escampen per la terrassa

auguren noves sensacions volcàniques fetes de pissarra

el fatxenda tardoral no se n'adona

puix ja fa temps que va deixar la metadona



Seven bullets go ahead

looking for me out

asking for me in

today is my lucky day

only one of them has hit me

and I've found myself sound



 

Enviat el 12 de setembre del 2011