Àngels dèspotes torneu-me la flor argentada del cove sense fons
perdeu l'ànima i el mocador de tant vagarejar pels infectes carrerons
us dono "vidilla" i amb aquesta agredolça moneda m'ho pagueu
deu mil sols lluents de capa llarga us saluden abans no els rebutgeu
nien corbs a les entranyes del trasantlàntic
conten que el darrer bruixot chiricaua s'endugué l'últim càntic
no esborronis l'esboç
set-cents moments de glòria s'han fos
A l'albada un devessall de nines inflables
fa miques els porxos dels pensaments fiables
Al fons de la disco hi ha un home amagat
hi és des de fa dies, potser des de fa anys, en aquell forat
a la vora del foc una vella malaltissa glopeja anís marejat
i a les guspires gemega "on és el meu minyó?" amb to atabalat
Flaires novedoses s'escampen per la terrassa
auguren noves sensacions volcàniques fetes de pissarra
el fatxenda tardoral no se n'adona
puix ja fa temps que va deixar la metadona
Seven bullets go ahead
looking for me out
asking for me in
today is my lucky day
only one of them has hit me
and I've found myself sound
Enviat el 12 de setembre del 2011