Autor: Josep Maria Garolera Carreras

Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-447_estercoler.html


Estercoler

Al meu estercoler no hi cap ni una mosca més, brunzint el son dels impius,

veig un infern rosa amb llums de neó bategant talment com cors lluminosos,

les meuques s'hi belluguen a cops de maluc i ciclistes disfressats, a cops de pedal.

Al meu estercoler hi brolla el millor i el pitjor dels somnis,

i des d'una minúscula finestra veig passar el jove veí abillat d'Elvis Presley,

cabell pentinat amunt i engominat, patilles de rocker, ulleres fosques, xupa i pantalons cenyits negres,

camisa vermella de coll gran i puntejada amb topus negres, sabates punxegudes ......i cigarreta penjant dels llavis.

Al meu estercoler polítics de fireta purguen llurs pecats, repetint monòtons eslògans enmig de la merda,

veig passar bombers que apaguen conys ardents i policies que es masturben a la cantonada,

i quan el senyor de les mosques es digni fixar-s'hi,

res no en restarà del meu modest estercoler, només cendres, fum i ràbia enllaunada,

i jo hi restaré enquibit a dins.