Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-44_taxis-de-l-anima.html


Taxis de l'anima


Aigües brunes ixen per l'aixeta de l'abandó

fornicacions ocultes s'entrelliguen darrera l'aparador

Viatges a terres llunyanes et retornen a l'inici

hi romans ancorat com un nimfòman del vici



Cants baladrers de sirenes decadents

t'esbronquen l'oïda arreu omnipresents

Una vinyeta mig esborrada amaga

la lluïssor més ferotge que no s'apaga



Tres-cents escorpins en línia recta

marxen ufanosos vers la insalvable cuneta

fondes de l'ànima, dispesers ambulants

hi perden la xaveta eixint-ne udolants



Què hi ha més temible que la mort?

què hi ha més repugnant que la desídia?

què hi ha més avorrit que la incompetència?

doncs taxis de l'ànima que no et duen enlloc



Silentment cavalquen els genets dels lotus blaus

les peülles dels seus cavalls lliures de claus

gesticulen espasmòdicament vers l'aire com babaus

anhelants d'atansar gatzares i saraus



Quantes bèsties més haureu de sacrificar?

quants sospirs més haureu de mesurar?

quanta mort més haureu d'escampar?

abans que les verdes oliveres no desglassin llur perfum

i la pau s'obri pas enmig del fum



Estralls que emmenen cap els esculls

expolis que ho arrepleguen tot, curulls;

des de la cambra més ombrívola

petjades fluorescents d'un àngel que ja no vola



D'Ençà fa tres mil anys que m'espero

ací, a la freda cripta esbiaixada,

durant nits tèrboles neguitejant-me per fer-ho,

no hi sóc pas, jo, esvaint-me a la balustrada.



Darrera els espigats xiprers un nan plora

el circ via París ja fa temps que és fora

Elements de rebuig decoren el pati interior

mots mal dits omplen el rebedor.

Mentre un suau xiscle de l'ànima s'esmuny finestra enllà.

 

Enviat el 12 de setembre del 2011