Era temps de collita, collita roja, collita negra, temps de prunes madures,
era temps de temptejar ulls, mans i boques, a la recerca de paradisos perduts,
era l'estil cubista que trencava esquemes i sotraguejava conceptes,
era temps de tenir temps per abocar-se, emmirallar-se en la modernitat,
la tempesta de la vulgaritat encara romancejava lluny, l'ensopiment no era permès,
el riu de vida, idees, talent, imaginació i esbojarrament fluia cabdalós i superb,
éssers i objectes fragmentats, colors, esperma i sensacions,
era temps de romandre viu, despert i amatent a cada nova troballa,
era temps de jazz, atmòsferes carregades i equilibris a la corda fluixa,
i el temps ha passat, i un fosc embolcall de mediocritat, tot ho ha tapat.
